HALLOWEEN

JA TENIM GUANYADORA DE HALLOWEEN

Ací vos mostre l’objecte de decoració que ha estat el guanyador del concurs de Halloween. L’afortunada ha sigut Noelia Medina Navarro de 4t-B.

Mireu que casa del terror ha construït!! 

EL TEATRE DELS ALUMNES DE SISÈ.

Des d'ací l'enhorabona a tots els alumnes de sisè que han preparat un teatre en anglès, i també agrair a la "teacher" Noelia tot el treball que ha fet per aconseguir-ho. Ho heu fet de meravellaa!!

LECUTRES TERRORÍFIQUES!!
Els alumnes hui han entrat en l'habitació del terror. A través d'un pasadís, ple de teranyines, fosc....per a llegir, en un ambiet molt tenebrós, els seus contes de por.

HALLOWEEN

CONCURS DE DECORACIÓ

Com  sabeu al col·legi hem fet un concurs d’objectes de decoració de Halloween. Ací teniu una mostra de totes les obres d’art que estan exposades per tot el centre... són una passada.

La enhorabona a tots els que heu participat, de veritat que hi ha autèntics mostres, sarcòfags, rates penades, fantasmes...

Pròximament us direm el guanyador de primària i el guanyador d’infantil, d’aquest concurs tan terrorfiiic.

SORT PER A TOTS!!

Halloween

HALLOWEEN

Ja s’acosta  HALLOWEEN

I tenim moltes coses preparades:

Ja hem començat amb el CONCURS D’OBJECTE DE POR PER A DECORAR. En casa tots els xiquets i els seus papis estan fent obres terrorífiqueeeees.

També estem redactant ja els contes de por per al concurs. Cada curs té assignats tres ingredients.... 

I per al dia de Halloween tenim preparades moltes sorpresetes..... Us direm alguna.....

-    Es contaran històries de por: en cada classe es contarà aquella que estiga guanyadora del concurs.

-    Es farà un teatre en anglès, interpretat pels alumnes de sisè.

Esteu preparats per a viure un dia de Halloween terrorífiiiiiicc??

Ací teniu algunes històries de poooor que es van escriure l'any passat, pels alumnes que estaven en 6è

HALLOWEEN 6ºP

CELEBREM EL 9 D'OCTUBRE

Hola xics i xiques!!

Ja estem ací de nou, la nostra biblioteca ha tornat a obrir les seues portes, per tornar a contar històries, per imaginar, crear, gaudir.... i tot això que es puga fer amb el tresor de les lletres.

Ha començat Octubre, i no podíem oblidar-nos de celebrar un dia molt important per a tots els valencians: el 9 d'octubre.

 

Aquest any a la biblio, les mares han volgut recordar-nos la història de Jaume I, a través d'un teatre, en el que tampoc han faltat les titelles. Ens han contat qui va ser aquest personatge i també una llegenda que ens agrada moltíssim: la oroneta i el Rei Jaume I. Voleu recordar-la?

El rei Jaume I volia conquerir el regne moro de València. Feia uns dies que el rei havia conquerit Borriana i tenia les tendes muntades a prop del poble, en una plana assolellada. Aquells dies precisament una oroneta va arribar-hi amb les seues companyes, li va agradar el lloc i s'hi quedà.

Les tendes eren de colors molt vistosos; dalt els pals que les aguantaven volaven gallarets i al mig del campament hi havia la tenda reial, la més alta, la més bonica de totes. L’oroneta, de seguida, se’n va enamorar i construí el niu al pal del mig. Les seues companyes, passant i repassant, tot era dir-li: - No el faces allí… Les tendes són de roba… Qualsevol dia un cop de vent les arrabassarà… Però ella, com si res. Volia el seu niu allí, allí, aferrat al pal més alt de la tenda més alta, sota un gallaret groc d’or amb ratlles vermelles, com una flama. Així és que hi va fer el niu, hi va pondre els ous, els va covar i en van nàixer les oronetes més vives que mai hàgeu vist. Ara, que la pobra oroneta no s'hi veia de feina, caçava les mosques i els mosquuits a centenars, a milers, i vinga entaforar-los a les boques de les oronetes, sempre obertes de bat a bat.

Mentre l’oroneta s’afanyava pel menjar dels fills, el rei En Jaume es disposava per avançar cap a València. Va eixir de la tenda amb el casc lluent al cap, la capa de viatge damunt les espatles i a punt per muntar a cavall, quan els servents van començar a desparar la tenda. Però la pobra oroneta, en sentir com sorollava el pal, va endevinar que tot aquell enrenou acabaria amb el seu niu i les seues oronetes. I començà a volar i xisclar… Aleshores, el vol desesperat de l’oroneta va fer que el rei alçara els ulls, i ell, que era rei, sí que se’n va adonar del que passava. - Atureu-vos -va dir als seus servents-. No despareu la tenda. Aquesta oroneta hi ha fet niu a la nostra fe i fins que no se n’haurà anada amb els seus fills la nostra tenda restara alçada. L’oroneta, que va entendre el que passava, voleià el cap del rei com agraint-li-ho i va retornar al niu on els petits badaven, però tota la seua vida se’n va recordar. I quan ho contava als seus fills, néts i besnéts quedava una miqueta somniosa, com si veiera la imatge del cavaller més gentil, alt i ben plantat. I quan el rei fou molt vell, va voler que aquest fet fora escrit en la seua Crònica, perquè tothom ho sabera.